Agenda | Activitats | Biblioteca | Login

Blogs Escola Sant Gregori

  • Inici
    Inici Aquí pots trobar totes les entrades de blog de tota la pàgina web.
  • Categories
    Categories Mosrta un llistat de les categories d'aquest blog.
  • Etiquetes
    Etiquetes Mostra un llistat d'etiquetes que s'han emprat al blog.
  • Blogaires
    Blogaires Cerca al teu blogaire favorit de la pàgina.
  • Blogs d'equip
    Blogs d'equip Troba els teus blogs d'equip favorits aquí:
  • Dades d'accés
    Dades d'accés Formulari d'inici de sessió

ESGPENSAMENT

Aquest és un espai dedicat a convidar els alumnes de l’Escola Sant Gregori a reflexionar sobre el coneixement, la llibertat i la vida en societat. Al llarg del curs, trobareu noves entrades relacionades amb l’Ètica, o la Filosofia en general, així com invitacions a participar de l’activitat del blog.

Volem aprofitar la tecnologia que tenim a l’abast per complementar les classes i possibilitar la participació reflexiva i meditada de tots els alumnes.

Bon curs 2015 – 2016 a totes i tots!

 

Publicat per a a ESGPENSAMENT

Aquí teniu un text de François Marie Arouet, conegut com Voltaire, un dels grans pensadors de la història. L'autor defensa el valor de la tolerància en un text que espero analitzeu i comenteu. També espero que digueu la vostra respecte de la tolerància, i de si és possible defensar-la sense caure en el relativisme moral.

 

"Ja no és per tant als homes a qui m'adreço, és a tu, Déu de tots els éssers, de tots els mons i de tots els temps: si és permès a unes febles criatures perdudes en la immensitat i imperceptibles a la resta de l'univers gosar demanar-te quelcom, a tu que ho has donat tot, a tu que fas decrets tan immutables com eterns, digna't mirar amb pietat els errors inherents a la nostra natura; que aquests errors no siguin causants de les nostres calamitats. Tu no ens has donat un cor perquè ens odiem i mans perquè ens degollem; fes que ens ajudem mútuament a suportar el farcell d'una vida penosa i passatgera; que les petites diferències entre els vestits que cobreixen els nostres febles cossos, entre tots els nostres idiomes insuficients, entre tots els nostres costums ridículs, entre totes les nostres lleis imperfectes, entre totes les nostres opinions insensates, entre totes les nostres condicions, tan desproporcionades als nostres ulls i tan semblants davant tu; que tots aquests petits matisos que distingeixen els àtoms anomenats homes no siguin senyals d'odi i persecució; que els que encenen ciris en ple dia per celebrar-te suportin als que s'acontenten amb la llum del teu sol; que aquells que cobreixen el seu vestit amb una tela blanca per dir que cal estimar-te no detestin als que diuen la mateixa cosa sota una capa de llana negra; que doni el mateix adorar-te en un argot format d'una antiga llengua o en un argot més modern; que aquells les vestidures dels quals estan tenyides de vermell o violeta, que manen en una petita parcel·la d'un petit munt de fang d'aquest món i que posseeixen alguns fragments arrodonits de cert metall, gaudeixin sense orgull del que anomenen grandesa i riquesa i que els altres els mirin sense enveja: perquè Tu saps que no hi ha en aquestes vanitats ni res a envejar ni res per enorgullir-se.

...

Publicat per a a ESGPENSAMENT

Salvatges els anomenem, perquè les seves maneres de viure són diferents a les nostres, que nosaltres jutgem com la perfecció del civisme; però ells pensen el mateix de les seves. Potser si poguéssim examinar amb imparcialitat la conducta de les diferents nacions, trobaríem que no hi ha poble tan rude que no tingui algunes regles d'educació, ni tan civilitzat que no tingui alguna resta de salvatgisme.

Els indis, de joves, són caçadors i guerrers; d'ancians, consellers, ja que tot el seu govern està regit pel consell i l'opinió dels savis. No hi ha exèrcits, ni presons, ni policia que ordeni l'obediència i infligeixi càstigs. D'aquí que perseverin en l'estudi general de l'oratòria. El millor orador gaudeix de més influència. Les dones índies conreen la terra, preparen els aliments, crien i eduquen als nens i preserven i transmeten a la posteritat la memòria de les transaccions públiques. Aquestes ocupacions dels homes i les dones són considerades honrades i naturals. Com tenen poques necessitats artificials disposen d'abundant oci per avantatjar en la conversa. La nostra manera laboriosa de viure, comparada amb la seva, la disputen ells com vil i esclava; i el saber de què tant ens enorgullim el consideren frívol i inútil.

Citaré un exemple que va tenir lloc en el Tractat de Lancaster, a Pennsylvania, l'any de 1744, entre el Govern de Virgínia i les Sis Nacions. Un cop resolt l'assumpte principal, els comissionats de Virgínia van comunicar als indis, mitjançant un discurs, que existia a Williamsburg una escola amb un fons per a l'educació dels joves indis; i que si els caps de les Sis Nacions desitjaven enviar mitja dotzena dels seus fills a l'esmentat col · legi, el govern es cuidaria de totes les seves necessitats i que els instruïssin en el coneixement dels homes blancs.

...

Publicat per a a ESGPENSAMENT

Aquí teniu el text del mite de Prometeu que hem treballat a classe. Com sabeu és una versió del mite que trobem en un diàleg de Plató. Els diàlegs de Plató són com obres de teatre que tenen per objectiu introduir-nos en la filosofia, això és, despertar en nosaltres una actitud determinada, una actitud reflexiva. En honor a la veritat, direm que Plató fa explicar el mite a un dels personatges del diàleg, i que aquest personatge és en realitat històric: és un pensador, Protàgores, que va viure a Grècia el segle V a.C.. Els mites grecs tenen moltes versions, i aquest particularment. Cada versió és una modificació del mite, modificació que té una intenció. La pregunta que us faig és: quina és la intenció de Protàgores quan explica el mite d'aquesta manera? Heu de tenir present que la diferència específica d'aquesta versió és el darrer paràgraf. Redacteu una interpretació d'aquesta versió del mite de Prometeu, que no sigui un resum del que explícitament diu Protàgores sinó una reflexió sobre el sentit o missatge que vol transmetre. Per il·luminar-vos, llegiu el post anterior, titulat "moral", i tingueu present que la justícia i la vergonya són, en aquest text, conceptes morals.

«Era en aquell temps en què els déus existien, però les nissagues mortals no existien encara.  Quan arribà també el dia assenyalat per al naixement d'aquestes, els déus les modelaren a l'interior de la terra, barrejant terra i foc i totes les coses que es poden combinar amb la terra i el foc.  Quan les hagueren de fer sortir a la llum, ordenaran a Prometeu i a Epimeteu d'atribuir i repartir totes les qualitats de la faisó més convenient.  Epimeteu, però, demana a Prometeu que el deixi repartir.

-Quan jo ho hauré fet, digué, tu ho revisaràs.

...

Publicat per a a ESGPENSAMENT

De vegades haureu sentit expressions com “tinc la moral baixa” o “no em toquis la moral!”, expressions que suggereixen que aquesta paraula refereix a l’estat d’ànim. Malgrat tot, aquest és un ús de la paraula que pot induir a confusió. El diccionari defineix moral així:

 Que concerneix els costums, els actes i els pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa

 Advertireu que la definició correspon, formalment, a un adjectiu. La definició estipula que es diu d’alguna cosa que és moral quan té a veure amb la bondat o maldat dels costums, actes o pensaments. Però també fem servir la paraula moral com a substantiu. Amb ella ens referim al conjunt dels judicis o les creences sobre què està bé i què malament.

...

Publicat per a a ESGPENSAMENT

Fes un comentari del text següent i compara les opinions de l'autor amb les d'Epicur. Cal que hi expliquis (i) què és la virtut per l'autor, (ii) quina relació té amb la felicitat i (iii) quina és la relació entre virtut, plaer i felicitat que descriu Aristòtil i (iv) en què s'assembla i en què es diferencia respecte la relació entre virtut, plaer i felicitat que Epicur defensa.

La vida feliç és la que és conforme a la virtut, vida d’esforç seriós, i no de joc. I declarem millors les coses serioses que les que mouen a rialla i estan relacionades amb el joc, i més seriosa l’activitat de la part millor de l’home i del millor home, i la del millor és sempre la més excel·lent i la més feliç. [...]

Si la felicitat és una activitat conforme a la virtut, és raonable que sigui conforme a la virtut més excel·lent, i aquesta serà la virtut del millor que hi ha en l’home. Sigui, doncs, l’enteniment [la intel·ligència, l’intel·lecte] o sigui alguna altra cosa el que per natura sembla manar i dirigir i posseir intel·lecció de les coses belles i divines, sent diví això mateix o el més diví que hi ha en nosaltres, la seva activitat d’acord amb la virtut que li és pròpia és la felicitat perfecta. Que és una activitat contemplativa [...]

...
Tagged in: 2n ESO 3r ESO Ètica

Publicat per a a ESGPENSAMENT

«Suposa que hi ha una “màquina d'experiències” que proveeix a l'usuari de qualsevol experiència que aquest desitgi. Hi ha neuropsicòlegs que poden estimular el teu cervell perquè pensis i sentis que estàs escrivint una gran novel·la, fent un amic o llegint un llibre molt interessant . Durant tot aquest temps estaràs surant en un tanc amb elèctrodes adherits al teu cervell.

b2ap3_thumbnail_Brain-in-a-vat.jpg

¿Creus que hauries de connectar-te a aquesta màquina per sempre, pre-programant totes les experiències de la teva vida? Si et preocupa que en fer això puguis deixar de banda experiències desitjables, suposa que algunes empreses han investigat exhaustivament les vides de moltes altres persones. Pots prendre i triar qualsevol experiència que vulguis del seu gran arxiu d'experiències per programar les experiències de la teva vida per, suposem, els següents dos anys. Després d'aquest període tindràs 10 minuts o 10 hores fora del tanc per seleccionar les experiències dels propers 2 anys. Per descomptat, mentre estàs en el tanc no sabràs que hi ets. La resta de persones també poden connectar-se per tenir les experiències que desitgin, per tant no hi ha la necessitat de desconnectar- per prendre cura  d'ells . (Ignora qüestions com: “qui prendrà cura de la màquina si tots es connecten?”). Et connectaries ? Quina altra cosa pot importar més que com sentim les nostres vides des de dins? No haurien de comptar els pocs moments d'angoixa entre el moment en que prens la decisió de connectar-te i el moment en què et connectes. Què són uns pocs moments d'angoixa comparats amb una vida de felicitat (si això és el que tu desitges); i per què hauries de sentir-te malament si la teva decisió és la millor? Què és el que ens importa més de les nostres experiències ?»

...

Publicat per a a ESGPENSAMENT

Ja podeu comentar el text d'Epicur treballat a classe (teniu de plaç fins divendres 24). Cal que feu servir les expressions següents: valor, plaer, dolor, mitjà, fi, ètica, causa, conseqüència, racionalitat.

"Per això diem que el plaer és el principi i el fi de la vida feliç, perquè l’hem reconegut com a bé primer i connatural, a partir del qual iniciem tota elecció o rebuig, i ens hi referim jutjant els béns segons la norma del plaer i del dolor. I ja que aquest és el bé primer i connatural, per aquest motiu no escollim tots els plaers, sinó que de vegades renunciem a molts, quan se’n segueix una incomoditat [un dolor] més gran. I molts dolors els considerem preferibles als plaers, si ens donen un plaer encara més gran quan més temps hàgim suportat el dolor. Tot plaer per la seva pròpia naturalesa és un bé, però no tots s’han d’escollir. De la mateixa manera, tot dolor és un mal, però no pas tots s’han d’evitar sempre. Cal jutjar totes aquestes coses amb una justa mesura en vista dels guanys i dels perjudicis, ja que de vegades ens servim del bé com d’un mal i, a l’inrevés, del mal com d’un bé.

...
Tagged in: 2n ESO 3r ESO Ètica

Publicat per a a ESGPENSAMENT

Llegiu el text següent i expliqueu què és el deure. Expliqueu també si esteu d'acord amb l'autor i per què. Feu servir exemples.

«Entenc que la mentida és simplement una declaració intencionadament falsa dirigida a un altre home. Una declaració com aquesta és una mentida independentment de si perjudica o no algú. O, dit d’una altra manera, una mentida sempre perjudica algú, encara que no sigui una persona concreta; les mentides perjudiquen sempre la humanitat en general, perquè destrueixen la base de les normes socials [l’obligació de dir la veritat]. Fins i tot una mentida pietosa, una mentida que persegueixi un fi bo, pot merèixer el càstig d’un jutge (...) Si, per exemple, algú es proposa cometre un assassinat, i tu ho vols impedir mitjançant la mentida, seràs responsable de les conseqüències d’aquesta mentida [tingues present que les conseqüències no sempre són el fi que el teu acte buscava]. Però si sempre ets sincer no ets responsable de les conseqüències imprevistes d’aquesta sinceritat, siguin quines siguin.

Suposa per protegir algú que s’amagava d’un assassí a casa teva, has mentit quan aquest assassí t’ha preguntat si hi era. Suposa també que el teu amic havia advertit la presència de l’assassí, i ha fugit per la porta del darrere. Potser si haguessis dit la veritat l’amic hauria fugit mentre l’assassí el buscava a casa teva. Però l’assassí, convençut que no menties, topa amb el teu amic a la part del darrere quan ja marxava i el mata. En aquest cas, se’t pot considerar responsable de la mort del teu amic, fins i tot si no sabies que fugia.

...
Tagged in: Ètica

Publicat per a a ESGPENSAMENT

"Ja coneixes els tèrmits, aquestes formigues blanques que a l'Àfrica aixequen impressionants formiguers de diversos metres d'alt i durs com la pedra. Atès que el cos dels tèrmits és tou, perquè no tenen la cuirassa quitinosa que protegeix altres insectes, el formiguer els serveix de closca col·lectiva contra certes formigues enemigues, millor armades que elles. Però de vegades un d'aquests formiguers s'esfondra, per culpa d'un riuada o d'un elefant (als elefants els agrada gratar-se els flancs contra els termiters, què hi farem!). De seguida, els tèrmits-obrer es posen a treballar per reconstruir la seva danyada fortalesa, a corre-cuita. I les grans formigues enemigues es llancen a l'assalt. Els tèrmits-soldat surten a defensar la seva tribu i intenten aturar les enemigues. Com ni en mida ni en armament no poden competir amb elles, es pengen de les assaltants intentant frenar tot el possible la seva marxa, mentre les ferotges mandíbules dels assaltants les van desgranant. Els obrers treballen amb tota celeritat i s'ocupen de tancar una altra vegada el termiter derruït ... però el tanquen deixant fora els pobres i heroics tèrmits-soldat, que sacrifiquen les seves vides per la seguretat dels altres. No mereixen potser una medalla, com a mínim? No és just dir que són valents?

Canvi d'escenari, però no de tema. A la Ilíada, Homer explica la història d'Hèctor, el millor guerrer de Troia, que espera a peu ferm fora de les muralles de la seva ciutat a Aquil·les, l’enfurismat campió dels aqueus, tot i saber que aquest és més fort que ell i que probablement el matarà. Ho fa per complir el seu deure, que consisteix en defensar la seva família i els seus conciutadans del terrible assaltant. Ningú no dubta que Hèctor és un heroi, un autèntic valent. Per  és Hèctor heroic i valent de la mateixa manera que els tèrmits-soldat la gesta dels quals, milions de vegades repetida, cap Homer no s'ha molestat a explicar? No fa Hèctor, al capdavall, el mateix que qualsevol dels tèrmits anònims? Per què ens sembla el seu valor més autèntic i més difícil que el dels insectes? Quina és la diferència entre un cas i un altre? 

Senzillament, la diferència rau en el fet que els tèrmits-soldat lluiten i moren perquè han de fer-ho, sense poder-ho evitar (com l'aranya que es menja la mosca). Héctor, en canvi, surt a enfrontar-se amb Aquil·les perquè vol. Els tèrmits-soldat no poden desertar, ni rebel·lar-se, ni fer el ronso perquè altres hi vagin en lloc seu: estan programades necessàriament per la naturalesa per a complir la seva heroica missió. El cas d'Hèctor és diferent. Podria dir que està malalt o que no li dóna la gana enfrontar-se a algú més fort que ell. Potser els seus conciutadans el titllarien de covard i el tindrien per un barrut o potser li demanarien quin altre pla té per frenar a Aquil·les, però és indubtable que té la possibilitat de negar-se a ser heroi.               

...
Tagged in: Valors Ètics

El Barcelona Pensa és un festival promogut per la Facultat de Filosofia de la UB i té com a objectiu la difusió, apropament i transmissió de la filosofia. El festival aposta pel dret a la filosofia com a tret fonamental d’una cultura crítica i participativa en la que tothom ha de poder sentir-se implicat. Per això, el projecte està destinat a convertir el discurs filosòfic en un bé comú i compartit, esborrant la frontera tradicional entre alta i baixa cultura, i fent del pensament teòric i reflexiu un element fonamental de la nostra experiència.

Visites: 1219 0 Comentaris

Login Alumno