Hola a tothom altre cop!

Amb una mica de retard, per fi obro una altra vegada una nova página en aquest blog, per tal que comenteu el tema que estem tractant. Com sabeu, es tracta del significat de la paraula Dret. De fet, en té més d'un, de significat, i us animo a que els comenteu i, en la mesura del posible, establiu la relació que hi ha entre ells (si n'hi ha alguna). Deixo aquí també el text que hem estat treballant, per si en voleu parlar.

 

 

JOHN LOCKE, Assaig sobre el Govern Civil (1690)

 

 “Per a entendre correctament el poder polític i derivar-lo del seu origen, hem de considerar en quin estat es troben els homes naturalment, i aquest és un estat de perfecta llibertat per a ordenar llurs actes i disposar de llurs propietats i de les persones que creguin convenient, dins dels límits de la llei natural, sense demanar permís ni dependre de la voluntat de cap altre home.

 

 És, així mateix, un estat d’igualtat, on tot el poder i la jurisdicció són recíprocs i ningú no té més que els altres; per tal com no hi ha res més evident que el fet que criatures de la mateixa espècie i condició, nascudes promíscuament amb els mateixos avantatges naturals i amb l’ús de les mateixes facultats, han de ser també iguals entre si sense subordinació ni subjecció, a menys que l’Amo i Senyor de totes, per declaració manifesta de la seva voluntat, en situés unes per damunt de les altres o els conferís, per clar i evident decret, un dret indiscutible de domini i de sobirania.” (II, 4)

 

 “L’estat de natura té una llei natural que el governa, la qual obliga tothom. Aquesta llei, que és la raó, ensenya a tot el gènere humà que, essent tots iguals i independents, ningú no ha d’atemptar contra la vida, la salut, la llibertat ni les possessions d’un altre. Tots els homes són obra d’un únic, omnipotent i infinitament savi Creador; per tant, tots els servents d’aquest únic amo sobirà, enviats al món per ordre seva i segons el seu pla, són propietat seva, com a obra d’Ell que són, i no han estat pas creats perquè la vida d’uns depengui de la voluntat dels altres, sinó perquè la de tots depengui només d’Ell. I essent dotats amb semblants facultats, i constituint tots una mateixa comunitat natural, ningú no pot invocar cap mena de subordinació entre nosaltres que ens autoritzi a destruir-nos mútuament, com si haguéssim estat creats per fer ús els uns dels altres, com fem amb les criatures de rang inferior. (...) si no és per fer justícia a un malfactor, no podrà arrabassar ni danyar la vida ni res d’allò que tendeix a la protecció de la vida, la llibertat, la salut, els membres o els béns d’un altre.” (II, 6)

 

 “Així com la raó és més fàcil d’entendre que no pas els intricats artificis dels homes que segueixen interessos hostils amagats darrera la lletra de la llei, les lleis interiors dels països només seran justes en la mesura en què es fonamentin en la llei natural, segons la qual han d’ésser regulades i interpretades.” (II, 9)