A 2n d'ESO hem estat analitzant un tangram aparentment molt simple proposat inicialment per Don Steward en el seu blog, Median, i del qual se n'havia fet ressò el grup Puntmat per les seves possibilitats didàctiques.

La construcció del tangram és molt directa: dividim un quadrat per la meitat, i dividim cada rectangle per la diagonal. Amb això obtenim quatre triangles rectangles. Això és tot!

El dia 21 de març és l'equinocci; com passa només dos cops a l'any, els raigs solars incideixen perpendicularment a l'Equador, i com a conseqüència el dia i la nit duren exactament el mateix, 12 hores. A l'hemisferi nord, aquesta data marca l'inici de la primavera -a partir d'ara, els dies seran cada cop més llargs, fins que arribem al solstici i ho celebrem amb la Revetlla de Sant Joan-. A l'escola hem celebrat l'equinocci repetint l'experiment que va fer Eratòstenes ara fa uns 2300 anys, amb què va poder mesurar el radi de la Terra observant l'ombra d'un pal.

Eratòstenes va observar que el dia del solstici es veia el fons d'un pou molt profund a Siena -és a dir, que el Sol hi incidia perpendicularment-, però al mateix temps a Alexandria, situada més al nord, els objectes tenien ombra. Com pot ser? L'única manera que això pugui passar és si la Terra no és plana, sinó corba! És més, si a Siena no hi havia ombra, aleshores el triangle format entre un objecte a Alexandria i la seva ombra havia de ser semblant al triangle format pel centre de la Terra i les ciutats de Siena i Alexandria. Però llavors, si coneixem la distància entre les dues ciutats, això ens permet trobar el radi de la Terra per proporcionalitat. Hem començat veient un vídeo del Quèquicom per entendre bé l'experiment i el repte a què ens enfrontàvem.

Aquest any hem decidit celebrar el dia de Pi (el 14 de març, 3/14) en anglès, fent-ho coincidir amb la celebració del Culture Day de l'escola, un dia en què des de totes les assignatures intentem plantejar activitats relacionades amb l'anglès o la cultura anglesa.

A 3r d'ESO, hem començat amb la versió dels Simpsons del poema d'Edgar Allan Poe "The Raven".

Juguem a un joc de daus. Un jugador A serà "Parell" i l'altre jugador B serà "Senar", i comencen amb 9 punts cadascú. Tirem un dau, i si surt parell, A treu a B tants punts com hagin sortit al dau; per contra, si surt senar, és B qui treu a A tants punts com hagin sortit al dau. Perd qui es quedi primer sense punts. És un joc equitatiu?

Comprovem-ho!

A Cornellà es troba el Museu de les Matemàtiques de Catalunya (MMACA), que des dels seus inicis pretén fer tocar i experimentar les Matemàtiques. Aquest curs hem tornat a dedicar-hi un matí, i la sortida ha estat un èxit.

La guia del museu ens ha exposat d'entrada un problema: "Si dues circumferències es troben dins d'una altra de més gran, és més gran el perímetre de les de dins o de la de fora?", fet que ha donat lloc a una discussió sobre si això passava sempre, com afectava l'àrea de les dues, ...

El cap de setmana passat va tenir lloc a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans la XV Jornada sobre la Història de la Ciència i l'Ensenyament, organitzat per la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica. A la jornada s'hi tractaven temes de divulgació històrica, l'aplicació de la història de la ciència a l'aula, i la ciència des d'una perspectiva de gènere.

Al Laboratori de Matemàtiques de 2n d'ESO hem experimentat amb policubs per intentar esbrinar com continuar la sèrie de construccions per fer figures més grans: quants cubs s'han necessitat per fer-les? quants cubs es necessiten en cada pas?

Els alumnes de 1r d'ESO han aconseguit fer quatre maquetes del Partenó!

Volem felicitar efusivament a dos alumnes de l'escola, que han obtingut un diploma pel seu rendiment extraordinari a les proves Cangur. El seu resultat està dins de l'1% millor de tot Catalunya, i és per això que han rebut un reconeixement especial i un premi per part de la Comissió Cangur.

Els premiats són l'Alexandre Rosales, de 1r d'ESO, i el Miquel Salicrú, de 1r de Batxillerat. Moltes felicitats a tots dos!

Avui a 1r d'ESO hem estat reflexionant sobre què és una àrea i com podem mesurar-la. Què fa diferents les àrees respecte les longituds? Si un metre són 10 decímetres, per què un metre quadrat resulta que són 100 decímetres quadrats?

Per experimentar-ho, ens hem proposat fer una estimació de la superfície que ocupa Barcelona. Hem pres un mapa de Barcelona de Google Maps i... oh, no! A l'hora d'imprimir-lo hem vist que s'havia tallat l'escala gràfica.