La nostra escola ha estat escollida aquest any com a hoste en un programa organitzat pel MIT que promou l'aprenentatge de les STEM (Ciències Aplicades, Tecnologia i Matemàtiques). Aquest programa, que s'anomena MISTI Global Teaching Lab, consisteix en què des del MIT envien un estudiant brillant d'una carrera científica, que imparteix algunes classes en les assignatures científiques que ofereixi l'escola. Nosaltres hem tingut el plaer de comptar amb el Gabriel Valdes, que ha fet classes (en anglès) de Matemàtiques, Física, Química, Tecnologia i Ciències del Món Contemporani a 4t d'ESO, 1r i 2n de Batxillerat. Ens ha deixat el següent missatge per al blog de Matemàtiques explicant la seva experiència a l'Escola Sant Gregori.

A 1r d'ESO estem començant a treballar amb fraccions. Avui hem treballat en parelles. Cada parella rebia quatre targetes amb els números: 2, 3, 4 i 5 i havia d'intentar resoldre la següent pregunta:

Com podem posar les targetes per tal que ▪/▪ + ▪/▪ compleixi:

1. Que el resultat sigui 10.
2. Que el resultat sigui el més gran (i el més petit) possible.
3. Que el resultat no sigui una fracció impròpia.
4. El més proper possible a 3.

Aquest any 2016 es compleixen set-cents anys de la mort del patró dels informàtics, Ramon Llull i com que a Tecnologia precisament estem estudiant programació, hem fet una activitat per descobrir-lo una mica més. Ramon Llull concebia el raonament com un mecanisme d'engranatges que ens permetia arribar a la veritat, de forma semblant als algorismes que estem estudiant a classe.

Autores: Maria Pol i Janna Torres

Els alumnes de 1r d'ESO hem fet una activitat consistent en fer flocs de neu a partir de tetraedres de diferents mides. Hem començat fent-ne de petits, i després els hem enganxat fent tetraedres cada cop més grans.

I finalment els hem decorat amb motius nadalencs.

Per fi hem arribat a Leibniz! En la primera activitat, vam tirar enrere fins a Al-Khwarizmi (s. IX) per veure com podíem resoldre equacions de segon grau fent servir diagrames visuals, i vam acabar pensant en el desenvolupament de potències de binomis. En la segona activitat, vam avançar en el problema fins a Pascal (s. XVII), i vam veure que els desenvolupaments de potències es podien esbrinar a partir dels coeficients del triangle aritmètic, i vam intentar descobrir alguns dels secrets de l'aritmètica que es desvelaven estudiant atentament el triangle.

En aquesta activitat ens trobem un dels personatges més importants de la història de les matemàtiques (i en aquest cas, també de la de filosofia!): Leibniz (s. XVII), que va crear juntament amb Newton tota una nova branca de les matemàtiques -el càlcul infinitesimal-.

Continuem amb la sèrie d'activitats històriques enllaçades per commemorar el 300 aniversari de la mort de Leibniz. En l'anterior activitat vam veure com utilitzar diagrames per resoldre geomètricament equacions, i acabàvem pensant en el desenvolupament del binomi de potències cada cop majors.

Comencem doncs des d'aquí. L'activitat següent és una adaptació de l'article El triangle aritmètic de Blaise Pascal, del grup d'historia de l'ABEAM.

Com hem vist a classe, el binomi de Newton ens permet calcular el desenvolupament de les potències d'un binomi, i els coeficients es troben a partir del triangle aritmètic (un triangle que no és la primera vegada que veiem al Laboratori!).

Autors: Stella Sorensen, Dani Vilardell (4tB)

El passat dilluns 14 de Novembre vam visitar el museu de les matemàtiques a Cornellà, on ens van ensenyar a construir les cúpules de Leonardo da Vinci i vam aprendre resultats matemàtics a través de jocs.

Aquesta és la primera d'una sèrie de tres activitats enllaçades amb rerefons històric. És el nostre particular homenatge matemàtic al 300 aniversari de la mort de Leibniz (1646-1716), les contribucions del qual serien decisives per marcar el rumb de les matemàtiques en els segles posteriors.

Però el nostre punt de partida és molt abans. Retrocedim fins a al-Khwârizmî (segle IX), per intentar entendre com es va arribar a la fórmula per resoldre equacions de segon grau, per començar. L'objectiu era resoldre equacions de segon grau fent servir diagrames visuals geomètrics.

El futur de les pensions és un tema recorrent i d’actualitat política que en els propers mesos haurà de ser repensat.

En l’assignatura d’economia d’empresa no l’analitzem amb profunditat però sí que dediquem temps a comentar la problemàtica, tot aprofitant l’explicació de les nòmines i les aportacions que realitzen treballadors i empreses a la seguretat social.

La següent activitat no l'hem realitzat al laboratori de 2n d'ESO, sinó a l'aula, amb un grup de 4t d'ESO, però és de l'estil del Laboratori de Matemàtiques i hem cregut convenient presentar-la al blog.

Als alumnes se'ls ha proporcionat un full DINA3 amb un engraellat triangular, i el següent enunciat, que és una adaptació per a l'aula d'un problema del Fem Matemàtiques: