A 2n d'ESO hem estat analitzant un tangram aparentment molt simple proposat inicialment per Don Steward en el seu blog, Median, i del qual se n'havia fet ressò el grup Puntmat per les seves possibilitats didàctiques.

La construcció del tangram és molt directa: dividim un quadrat per la meitat, i dividim cada rectangle per la diagonal. Amb això obtenim quatre triangles rectangles. Això és tot!

El dia 21 de març és l'equinocci; com passa només dos cops a l'any, els raigs solars incideixen perpendicularment a l'Equador, i com a conseqüència el dia i la nit duren exactament el mateix, 12 hores. A l'hemisferi nord, aquesta data marca l'inici de la primavera -a partir d'ara, els dies seran cada cop més llargs, fins que arribem al solstici i ho celebrem amb la Revetlla de Sant Joan-. A l'escola hem celebrat l'equinocci repetint l'experiment que va fer Eratòstenes ara fa uns 2300 anys, amb què va poder mesurar el radi de la Terra observant l'ombra d'un pal.

Eratòstenes va observar que el dia del solstici es veia el fons d'un pou molt profund a Siena -és a dir, que el Sol hi incidia perpendicularment-, però al mateix temps a Alexandria, situada més al nord, els objectes tenien ombra. Com pot ser? L'única manera que això pugui passar és si la Terra no és plana, sinó corba! És més, si a Siena no hi havia ombra, aleshores el triangle format entre un objecte a Alexandria i la seva ombra havia de ser semblant al triangle format pel centre de la Terra i les ciutats de Siena i Alexandria. Però llavors, si coneixem la distància entre les dues ciutats, això ens permet trobar el radi de la Terra per proporcionalitat. Hem començat veient un vídeo del Quèquicom per entendre bé l'experiment i el repte a què ens enfrontàvem.

Aquest any hem decidit celebrar el dia de Pi (el 14 de març, 3/14) en anglès, fent-ho coincidir amb la celebració del Culture Day de l'escola, un dia en què des de totes les assignatures intentem plantejar activitats relacionades amb l'anglès o la cultura anglesa.

A 3r d'ESO, hem començat amb la versió dels Simpsons del poema d'Edgar Allan Poe "The Raven".

Avui a 1r d'ESO hem estat reflexionant sobre què és una àrea i com podem mesurar-la. Què fa diferents les àrees respecte les longituds? Si un metre són 10 decímetres, per què un metre quadrat resulta que són 100 decímetres quadrats?

Per experimentar-ho, ens hem proposat fer una estimació de la superfície que ocupa Barcelona. Hem pres un mapa de Barcelona de Google Maps i... oh, no! A l'hora d'imprimir-lo hem vist que s'havia tallat l'escala gràfica.

Aquest any, per primera vegada, els alumnes de 6è de Primària i 1r d'ESO de l'Escola Sant Gregori han participat en el concurs Fem Matemàtiques. Es tracta d'un concurs de Matemàtiques on els alumnes treballen en grup per intentar resoldre tres problemes -molt!- complicats. És bàsic per poder resoldre'ls buscar estratègies originals, provar i equivocar-se, comunicar-se entre els membres del grup les idees de cadascú, i ser capaços de redactar un informe on s'expliqui tot el que s'ha descobert.

Ens ha calgut concentrar-nos de valent...

La següent activitat no l'hem realitzat al laboratori de 2n d'ESO, sinó a l'aula, amb un grup de 4t d'ESO, però és de l'estil del Laboratori de Matemàtiques i hem cregut convenient presentar-la al blog.

Als alumnes se'ls ha proporcionat un full DINA3 amb un engraellat triangular, i el següent enunciat, que és una adaptació per a l'aula d'un problema del Fem Matemàtiques:

Al laboratori, ens hem agrupat en grups de 5 amb l'objectiu de poder treballar amb el triangle de Tartaglia.

Quatre grups hem començat el triangle posant 1 a les dues diagonals, però dos grups més han posat 1 en una diagonal i -1 a l'altra diagonal, i dos grups més han provat què passava posant 2 en una diagonal i -3 a l'altra.

Per calcular els números en el triangle de Tartaglia el que cal fer a continuació és sumar els dos nombres que estan justament a sobre de cada casella. S'anava repetint el procés fins a tenir el triangle completat.