El dia 21 de març és l'equinocci; com passa només dos cops a l'any, els raigs solars incideixen perpendicularment a l'Equador, i com a conseqüència el dia i la nit duren exactament el mateix, 12 hores. A l'hemisferi nord, aquesta data marca l'inici de la primavera -a partir d'ara, els dies seran cada cop més llargs, fins que arribem al solstici i ho celebrem amb la Revetlla de Sant Joan-. A l'escola hem celebrat l'equinocci repetint l'experiment que va fer Eratòstenes ara fa uns 2300 anys, amb què va poder mesurar el radi de la Terra observant l'ombra d'un pal.

Eratòstenes va observar que el dia del solstici es veia el fons d'un pou molt profund a Siena -és a dir, que el Sol hi incidia perpendicularment-, però al mateix temps a Alexandria, situada més al nord, els objectes tenien ombra. Com pot ser? L'única manera que això pugui passar és si la Terra no és plana, sinó corba! És més, si a Siena no hi havia ombra, aleshores el triangle format entre un objecte a Alexandria i la seva ombra havia de ser semblant al triangle format pel centre de la Terra i les ciutats de Siena i Alexandria. Però llavors, si coneixem la distància entre les dues ciutats, això ens permet trobar el radi de la Terra per proporcionalitat. Hem començat veient un vídeo del Quèquicom per entendre bé l'experiment i el repte a què ens enfrontàvem.

Juguem a un joc de daus. Un jugador A serà "Parell" i l'altre jugador B serà "Senar", i comencen amb 9 punts cadascú. Tirem un dau, i si surt parell, A treu a B tants punts com hagin sortit al dau; per contra, si surt senar, és B qui treu a A tants punts com hagin sortit al dau. Perd qui es quedi primer sense punts. És un joc equitatiu?

Comprovem-ho!

Els alumnes de 1r d'ESO han aconseguit fer quatre maquetes del Partenó!

Avui a 1r d'ESO hem estat reflexionant sobre què és una àrea i com podem mesurar-la. Què fa diferents les àrees respecte les longituds? Si un metre són 10 decímetres, per què un metre quadrat resulta que són 100 decímetres quadrats?

Per experimentar-ho, ens hem proposat fer una estimació de la superfície que ocupa Barcelona. Hem pres un mapa de Barcelona de Google Maps i... oh, no! A l'hora d'imprimir-lo hem vist que s'havia tallat l'escala gràfica.

A 1r d'ESO estem estudiant les relacions de proporcionalitat directa, i se'ns ha acudit que podia ser interessant intentar representar el nostre Sistema Solar a escala. Per fer-ho, hem escollit una bola de drac de peluix perquè fos el nostre Sol particular, i a partir d'aquí hem començat a fer mesures...

Buscant informació sobre els planetes del Sistema Solar, hem trobat una taula on hi constava el radi dels planetes i la seva distància al Sol:

Dijous passat es van celebrar les Proves Cangur 2017, una prova matemàtica que se celebra a tot el món el mateix dia. Es tracta d'una prova de tipus test d'habilitat matemàtica, però no tant de coneixements curriculars, sinó més aviat per posar en pràctica una manera de pensar matemàtica. Les preguntes fan referència a enigmes, deduccions lògiques, visió espacial, ... El diari Ara va fer un recull d'enunciats Cangur amb motiu del Congrés Català d'Educació Matemàtica 2016 i llença el desafiament de resoldre'ls en aquest enllaç: Saps la resposta d'aquests problemes matemàtics?

En tot cas, ens agraden molt les proves Cangur, tant als alumnes com els professors, pel fet que suposa alhora un repte i un entreteniment creatiu. És per això que un any més hem participat com a escola en aquestes proves, en tots els nivells que s'admeten.

Ja hem vist moltes vegades a classe que a Matemàtiques hi acostuma a haver més d'una manera de pensar un problema, o més d'un camí per arribar a un resultat determinat. Avui a 1r d'ESO hem fet de detectius una estona amb unes multiplicacions misterioses... Funcionen de veritat? Com? Per què? Som capaços de repetir l'algorisme amb altres números?

Aquest any, per primera vegada, els alumnes de 6è de Primària i 1r d'ESO de l'Escola Sant Gregori han participat en el concurs Fem Matemàtiques. Es tracta d'un concurs de Matemàtiques on els alumnes treballen en grup per intentar resoldre tres problemes -molt!- complicats. És bàsic per poder resoldre'ls buscar estratègies originals, provar i equivocar-se, comunicar-se entre els membres del grup les idees de cadascú, i ser capaços de redactar un informe on s'expliqui tot el que s'ha descobert.

Ens ha calgut concentrar-nos de valent...

A 1r d'ESO estem començant a treballar amb fraccions. Avui hem treballat en parelles. Cada parella rebia quatre targetes amb els números: 2, 3, 4 i 5 i havia d'intentar resoldre la següent pregunta:

Com podem posar les targetes per tal que ▪/▪ + ▪/▪ compleixi:

1. Que el resultat sigui 10.
2. Que el resultat sigui el més gran (i el més petit) possible.
3. Que el resultat no sigui una fracció impròpia.
4. El més proper possible a 3.

Autores: Maria Pol i Janna Torres

Els alumnes de 1r d'ESO hem fet una activitat consistent en fer flocs de neu a partir de tetraedres de diferents mides. Hem començat fent-ne de petits, i després els hem enganxat fent tetraedres cada cop més grans.

I finalment els hem decorat amb motius nadalencs.