El dia 21 de març és l'equinocci; com passa només dos cops a l'any, els raigs solars incideixen perpendicularment a l'Equador, i com a conseqüència el dia i la nit duren exactament el mateix, 12 hores. A l'hemisferi nord, aquesta data marca l'inici de la primavera -a partir d'ara, els dies seran cada cop més llargs, fins que arribem al solstici i ho celebrem amb la Revetlla de Sant Joan-. A l'escola hem celebrat l'equinocci repetint l'experiment que va fer Eratòstenes ara fa uns 2300 anys, amb què va poder mesurar el radi de la Terra observant l'ombra d'un pal.

Eratòstenes va observar que el dia del solstici es veia el fons d'un pou molt profund a Siena -és a dir, que el Sol hi incidia perpendicularment-, però al mateix temps a Alexandria, situada més al nord, els objectes tenien ombra. Com pot ser? L'única manera que això pugui passar és si la Terra no és plana, sinó corba! És més, si a Siena no hi havia ombra, aleshores el triangle format entre un objecte a Alexandria i la seva ombra havia de ser semblant al triangle format pel centre de la Terra i les ciutats de Siena i Alexandria. Però llavors, si coneixem la distància entre les dues ciutats, això ens permet trobar el radi de la Terra per proporcionalitat. Hem començat veient un vídeo del Quèquicom per entendre bé l'experiment i el repte a què ens enfrontàvem.

Aquest any hem decidit celebrar el dia de Pi (el 14 de març, 3/14) en anglès, fent-ho coincidir amb la celebració del Culture Day de l'escola, un dia en què des de totes les assignatures intentem plantejar activitats relacionades amb l'anglès o la cultura anglesa.

A 3r d'ESO, hem començat amb la versió dels Simpsons del poema d'Edgar Allan Poe "The Raven".

El cap de setmana passat va tenir lloc a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans la XV Jornada sobre la Història de la Ciència i l'Ensenyament, organitzat per la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica. A la jornada s'hi tractaven temes de divulgació històrica, l'aplicació de la història de la ciència a l'aula, i la ciència des d'una perspectiva de gènere.

Ja hem vist moltes vegades a classe que a Matemàtiques hi acostuma a haver més d'una manera de pensar un problema, o més d'un camí per arribar a un resultat determinat. Avui a 1r d'ESO hem fet de detectius una estona amb unes multiplicacions misterioses... Funcionen de veritat? Com? Per què? Som capaços de repetir l'algorisme amb altres números?

Aquest any 2016 es compleixen set-cents anys de la mort del patró dels informàtics, Ramon Llull i com que a Tecnologia precisament estem estudiant programació, hem fet una activitat per descobrir-lo una mica més. Ramon Llull concebia el raonament com un mecanisme d'engranatges que ens permetia arribar a la veritat, de forma semblant als algorismes que estem estudiant a classe.

Per fi hem arribat a Leibniz! En la primera activitat, vam tirar enrere fins a Al-Khwarizmi (s. IX) per veure com podíem resoldre equacions de segon grau fent servir diagrames visuals, i vam acabar pensant en el desenvolupament de potències de binomis. En la segona activitat, vam avançar en el problema fins a Pascal (s. XVII), i vam veure que els desenvolupaments de potències es podien esbrinar a partir dels coeficients del triangle aritmètic, i vam intentar descobrir alguns dels secrets de l'aritmètica que es desvelaven estudiant atentament el triangle.

En aquesta activitat ens trobem un dels personatges més importants de la història de les matemàtiques (i en aquest cas, també de la de filosofia!): Leibniz (s. XVII), que va crear juntament amb Newton tota una nova branca de les matemàtiques -el càlcul infinitesimal-.

Continuem amb la sèrie d'activitats històriques enllaçades per commemorar el 300 aniversari de la mort de Leibniz. En l'anterior activitat vam veure com utilitzar diagrames per resoldre geomètricament equacions, i acabàvem pensant en el desenvolupament del binomi de potències cada cop majors.

Comencem doncs des d'aquí. L'activitat següent és una adaptació de l'article El triangle aritmètic de Blaise Pascal, del grup d'historia de l'ABEAM.

Com hem vist a classe, el binomi de Newton ens permet calcular el desenvolupament de les potències d'un binomi, i els coeficients es troben a partir del triangle aritmètic (un triangle que no és la primera vegada que veiem al Laboratori!).

Aquesta és la primera d'una sèrie de tres activitats enllaçades amb rerefons històric. És el nostre particular homenatge matemàtic al 300 aniversari de la mort de Leibniz (1646-1716), les contribucions del qual serien decisives per marcar el rumb de les matemàtiques en els segles posteriors.

Però el nostre punt de partida és molt abans. Retrocedim fins a al-Khwârizmî (segle IX), per intentar entendre com es va arribar a la fórmula per resoldre equacions de segon grau, per començar. L'objectiu era resoldre equacions de segon grau fent servir diagrames visuals geomètrics.